Natàlia!

Aquest divendres hem fet l'última sessió de La Plaça del diamant...

J.Luis comentava que ell mateix tenia curiositat, al igual que Natàlia té inquietud, per saber si tornaria a aparèixer en Quimet o no.
Parlem de la nova vida que es crea la protagonista amb l'Antoni, al anar a viure amb ell. Joan Llidó ens va explicar que això passava en la realitat quan la guerra civil. Hi havia dones que es tornaven a casar i després arribava el primer home, anulant el segon casament.
D'ací passem a pensar si el relat de la vida de Colometa no és un paral·lelisme amb la vida de la societat de l'epoca, amb els canvis que es van produïnt socio-políticament al llarg del temps (Joan va donar uns exemples que ilustraven molt bé aço, però jo ara no ho recorde, ho senc).

Natàlia finalment té sexe amb l'Antoni...es pot dir sexe al que descriu al llibre? Què entenem per sexe, a soles penetració? Sexe és molt més que simplement penetració... Parlem breument de la vida sexual de Natàlia. Consol recordava l'escena de sexe d'en Quimet i la Natàlia amb tristor cara a la protagonista.
Així que ara, quan es posa al llit amb l'Antoni, l'acarícia, li busca pel ventre baixant..pensavem que és un gran pas en la vida d'ella, un bon canvi.

"La caracola sona?" Curioses reflexions que fa Natàlia sobre objectes quotidians, sempre amb molta sensibilitat, amb tendressa.. I açò, tendressa, és el que destaca Xelo d'aquesta última part del llibre, confessant-nos que li ha aconseguit emocionar.
A banda de la tendressa, Xelo també ens destaca el moment del crit de Natália, com un símbol de retrobament amb ella mateixa. Fins el moment del crit viu la seva vida sense adonar-se'n pràcticament. Trobar-se amb l'Antoni ha sigut un punt clau perquè començaren els canvis.

També veiem que el motiu dels "coloms" continua al llarg del llibre fins al final. Quan la Natàlia veu al parc als dos coloms volant lliurement...

La filla! És la part revolucionària de Natàlia? Podria haver-se revelat més? Fins quin punt és producte al mateix temps del seu entorn?
Parlem del fet de que ens anem ajustant al moment en que es troba la mentalitat de la societat en que vivim, per tal de poder viure "adaptats" al món. També es van donar exemples bons a la tertúlia però no aconseguisc recordar...ho senc, jeje. El que si sé és que vam acabar parlant de la monogàmia, de si les diferents visions que es poden donar a nivell de gènere tenen una base biològica o social. Per favor, que algú que estiguera més despert que jo el divendres aporte coses que es van parlar, perquè crec que va estar interesant...

Per últim vam entrar en un llarg i dens debat al voltant de la nova llei sobre l'abortament.

Hem quedat que per al pròxim divendres començarem el llibre de LA ODISEA de Homero, els 2 primers capítols (en algunes edicions li diuen CANTO al capítol i en altres RAPSODIA).

Per cert: aquest divendres hem tingut un nou membre, Marc. Esperem que hages estat agust i que tornes!

Beijinhos a todos!!