Hola a tothom!
En aquesta sessió ens vam posar molt alegres, perque va tornar després de molt de temps Ana, que no havia llegit el llibre però ens va contar moltes historietes. La veritat és que la trobàvem a faltar... Per això la tertúlia va ser molt dispersa, encara que gran part del temps vam parlar de violència de gènere, de educació i de religió.
Demane disculpes perque no me vaig recordar de prendre notes...
Per a la propera tertúlia acabarem el llibre (pàgina 274) i ja concretarem les pàgines a llegir de La Odisea.
Abraçades!
En aquesta sessió ens vam posar molt alegres, perque va tornar després de molt de temps Ana, que no havia llegit el llibre però ens va contar moltes historietes. La veritat és que la trobàvem a faltar... Per això la tertúlia va ser molt dispersa, encara que gran part del temps vam parlar de violència de gènere, de educació i de religió.
Demane disculpes perque no me vaig recordar de prendre notes...
Per a la propera tertúlia acabarem el llibre (pàgina 274) i ja concretarem les pàgines a llegir de La Odisea.
Abraçades!
1 comentario:
Ahir enllestiem el llibre, no vaig poder anar, així que us conte ací. Natàlia deixa de tenir por, de estar només bé a casa, de tenir un paisatge tan sols delimitat per parets i passadís i parets i passadís, de ser figaflor i plorar per qualsevol cosa ( deprimida i trista), es deixa del desfici dels coloms i pel seu crit eix tota la ràbia acumulada, olors i pudors, un "crit d´infern (...) que devia molts anys que duia a dintre".
M´agrada que pense que " allò era una cosa que no es podria saber mai. Si a dintre del cargol de mar hi havia onades quan a l´entrada del forat no hi havia cap orella" i també quan pensa que "... i dintre de cada toll per petit que fos hi hauria el cel...".
Una abraçada.
Publicar un comentario