Disculpeu que no es plasme ací tot el que vam comentar. El cap i la mà no treballen junts; a vegades un escriu i, a vegades, l'altre pensa...
Sobretot crec que van abundar les preguntes.
Ens costa al principi prendre contacte amb aquest nou llenguatge mitològic al qual no estem acostumats; però, gràcies als deus i deeses tertulianes, la sabiessa ens anava arribant als xicotets mortals.
Una de les primeres qüestions que es va plantejar va ser sobre qui eren els pretendients. I si era Penélope qui els convidava.
Ja vam vore que no, que no era ella.
Ja vam vore que no, que no era ella.
Algú va comentar que trobava un paral·lelisme entre la Odisea i La Plaça del Diamant. Entre Penèlope i Natàlia. Ambdues tenen el dubte de que l'home torne. I si torna i em troba casada amb un altre? I si torna Quimet?
(Com perduren les històries!)
(Com perduren les històries!)
Són els deus qui menegen els fils de la història?
La aparició de la deesa Atenea ens porta la idea de la potència
de la paraula i el joc de diplomacia que es desenvolupa amb aquest personatge.
[Aclariments]
"Ojos de lechuza": que veu de nit. Atenea i Minerva deeses de la sabiessa.
Ulises és mortal. Ell és "Consorte" (espòs de la Reina).
"El mentor clama al poble perquè ningú lluita per la memòria de Ulisses"... Parlem de que avuí passa això també. Uns que aclamen a d'altres intentant sensibilitzar-los, i aquests semblen morts en vida. Serà condició humana açò? Sempre va a ser així?
A Ulisses no el maten perquè està protegit per Zeus i Atenea, però el castiguen constantment.
Comparació entre dos figures tancades d'imatge de dona:
Calipso: embaucadora, bruixa, dominadora...
Penèlope: dona que espera, ...
I res més...perdoneu el desordre, però l'aigua mareja...
Per a la pròxima setmana hem quedat en llegir els dos següents capítols: el III i el IV.
Espere que ningú es perda pel camí al mig d'aquest viatge...
Calipso: embaucadora, bruixa, dominadora...
Penèlope: dona que espera, ...
Per últim, vam fer una comparació entre la música clàssica i les obres literàries clàssiques. Hi ha tendència a fartar-se promte de llegir. No obstant, a les tragèdies gregues o comèdies, no passa tant, ja que en aquestes aconsegueixes identificar-te més amb els sentiments dels personatges.
I res més...perdoneu el desordre, però l'aigua mareja...
Per a la pròxima setmana hem quedat en llegir els dos següents capítols: el III i el IV.
Espere que ningú es perda pel camí al mig d'aquest viatge...

No hay comentarios.:
Publicar un comentario