¡Hola tertulia hermafrodita!
El viernes pasado lo recuerdo intenso, como cada momento en el que de repente nos encontramos tras las páginas de un libro, tu mirada se cruza con la mía, y habla el silencio.
A veces las palabras consiguen hacerte llegar una mínima parte de energía que grita por salir y abrazarte; a veces... mis palabras brincan del mantel que sostienen mis manos y juegan con las tuyas. Todos lo observan mientras disfrutan de su juego, volando sobre la mesa.
Y aterrizan en una y le hacen cosquillas...y se ríe. O quizá hoy uno se levantó más sensible y las palabras sólo consiguen apretarle bien el nudito de la garganta.
Allá fuera se asoma una vecina, pues presintió que había vida y quiso entrar...¡quizá la tertulia debería abrir la puerta y tomar el sol!
Bueno, las notas tomadas en la tertulia llegarán más tarde (fallo técnico). De momento os dejo las siguientes informaciones:
La próxima tertulia es el viernes 16 de abril. Hemos quedado en leer hasta el final del libro.
La próxima tertulia es el viernes 16 de abril. Hemos quedado en leer hasta el final del libro.
Creo que Ana ya ha pedido el siguiente: Historia de una escalera de Antonio Buero Vallejo (de momento continuamos recogiéndolo y pagándolo cada uno en Babel).
¡Ah! ¡Casi se me olvida! Ya hemos quedado en comer juntos el próximo viernes 16. Cada uno traerá un sabroso manjar típico de su casa.
¡Un beso hermafrodita!
2 comentarios:
Aquestes són les notes que vaig prendre en la tertúlia passada, abans de Pasqua:
Primer que res vam llegir el comentari i el poema que ens va oferir Flavia: "amor de los locos".
¡Nos encantas Flavia!
I per cert: ens veiem dací poquet!!Quines ganes!
Com Consol havia d'anar-se prompte, vam consensuar per a la propera tertúlia que acavaríem el llibre i vam triar el següent.
Consol ens va deixar breu i enèrgicament (així com és ella) els seus comentaris.
A continuació deixe constància d'algunes cosetes que ens van cridar l'atenció i sobre les quals vam estar parlant.
- pàg.14: El matrimoni es considerava com una forma de fer front a la "Insignificància social" que es té quan ets jove.
- pàg.17: Ens resulta gració la forma de referir-se a l'embaràs com un "estado de inchazón".
- pàg.31: parla de la falta de costúm de considerar les persones quotidianament com un "enigma sin resolver, ejercicio de narrativa histórica, problema aún sin resolver".
-pàg. 53: "Los hombres de conservatorio". La protagonista els descriu com "insocials", aferrats a l'instrument.
Sobre açò vam estar parlant que a ella la caracteritzen com a músic, però que moltes vegades els músics tenen pinta de més "alliberats", encara que hi ha diferència entre pals: corda, vent, percussió... Relacionat amb açò, a la pàg.24, es fa referència a la silueta de la músic quan està tocant, concentrat...Ella toca el violí, però si li hagueren descrit com a xelista resultaria més sensual.
-pàg.87: "el vocablo adolescente aún no había sido acuñado". Parlem del "dolor i delícia de l'adolescència". Implica aquest concepte una manipulació del temps segons ens interese?
- pàg.92: ací la protagonista ens conta una experiència íntima amb la música. Preguntes, repostes...les coses que fas et donen respostes (la resposta no la tens tú, sinó que bé de fora...). I parlem que açó no passa a soles amb la música, també en plàstica, també en la literatura, cuïna...
Els silencis...la necessitat de comunicar-se és manifesta diferent entre xics i xiques?
Ací vam estar compartint experiències personals de convicència, de quan considerem que hem de respectar el silenci dels altres, quan preguntar si passa algo...
Passem a parlar de sexe! A alguns els sorprén com un home (l'autor) a pogut descriure amb tant de detall els pensaments i sentiments femenins més íntims.
Apareix també la visió sobre els aspectes preliminars del sexe. Femeninament se li dona més importància?
Resulta clara la falta d'informació sobre sexe: el protegonista ens conta que 12 dies abans del casament havia "deixat de pelar-se-la". Quan en realitat és pitjor..
I passem al tema de "arribar promte". La por dels home "d'arribar promte a l'orgasme". I ens preguntem: "per tu o per ella?"
La no comunicació produeix falta d'exitació en la dona. L'home va "a la seua", preocupat per no arribar, i s'oblida que és cosa de 2.
Per altra banda, veiem que no hi ha molta diferència cultural entre anglesos i espanyols sobre aquest tema.
Alguns de nosaltres comenta que sap que hi ha cultures que es satisfan sexualment entre d'ells, sense cap problema.
Continuem comentant frases concretes que ens criden l'atenció per la concepció tabú front a la sexualitat: "lo d'allí baix", "algo tan repugnante como una operación en un ojo".
En la nit de noces ella es convertiria en el "portal de entrada para actuar Edwar"...S'hauria plantejat ella la masturbació en algún moments?
Ens reafirmem, per cert, en pensar que avuí en dia continuen presents molts d'aquests tabús.
De totes maneres comentem que ells dos no són lo comú en l'època, la qual ja anava despertant-se. Sinó que ells dos havien treballat molt la intel·ligència, i poc l'afectivitat.
Destaquem també una frase de la pàg.101: "Ella fingía no estar haciendo un descubrimiento sensorial". La repressió fa que no ens permitim admitir experiències sensorials reals, sinó que ho comparem amb la normalitat. No podem viure intensament les coses que no tenen nom? Com més complexes del que posem en joc.
Ens preguntem si les "dobles paraules de Flavia" no són un intent de posar nom a experiències sensitives?
Tenim el poder de la paraula, la plàstica, etc., però no la usem.
I per últim una frase que hem va resultar graciosa i significativa:
"JO NO VINC PER LLEGIR LLIBRES. VINC PERQUÈ DESCOBRISC COSES QUE A SOLES EN CASA NO DESCOBRIRIA".
Besets!!
Publicar un comentario